L'ARANYA I L'OCELL-GOS

PRIMER TROBA L'ARANYA, I DESPRÉS TROBA L'OCELL-GOS

Ho sé, és una xorrada, però fa 5 dies que no dormo, amb el coi d'aranya i l'ocell-gos....

Bon cap de setmana a tothom!

MANILA - D.F.

He trobat un vol des de Manila (Aeroport Internacional Ninoy Aquino) fins a Ciudad de Méjico (Aeroport Internacional Juárez) de 23 hores i 35 minuts de durada. Es triga més o menys un dia anar d’un lloc a l’altre. Amb avió, és clar ;) O no.

El 25 d’Octubre de 1593, pel matí, a la Plaça Major, davant del Palau, a Ciutat de Mèxic, hi va haver un canvi de guàrdia. El sol brillava amb força, i els guardians resplendien com és costum: com cuques de llum emmirallant-se al mar. N’hi havia un, però, que resplendia més que els altres, possiblement, perquè duia un uniforme millor. Un uniforme que allà no havia vist mai ningú. És per això que els altres guardians (potser amb un toc de gelosia) se li van llençar a sobre, el van immobilitzar i el van portar a interrogar.

-    Qui ets, i què hi fas aquí?- li van demanar.

-    Em dic Gil Pérez, i faig la guàrdia.

En Gil Pérez va aclarir-se la gola.

-    Ejem... D’això... El que estava fent aquí fora és el que m’havien ordenat, o el que s’hi acosta més. Aquest matí m’han ordenat fer la guàrdia a les portes del Palau del Governador a Manila. Ja veig que aquest no és el Palau del Governador, i evidentment, això no és Manila... Com he arribat fins aquí, o per què, no en tinc ni idea. Però aquí estic, i intento complir amb el meu deure dintre del possible.

En Gil Pérez va agafar aire.

-    Ahir a la nit el Governador de Filipines, Sa Excel·lència Don Gómez Pérez das Mariñas, va ser assassinat per pirates xinesos, amb una destral. He estat de servei durant moltes hores... Només he tancat els ulls durant un petit momentet, i quan els he tornat a obrir, m’he trobat aquí. Per cert, on sóc?

-    Mèxic. Ets a Mèxic.

A en Gil Pérez (que era espanyol, viatger, ell) després d'escoltar-lo, el van fotre a la presó: per ser un desertor, per ser un mentider, per haver-se adormit, per estar al servei de Satanàs...

La història es podia haver acabat aquí (sí, això és històric) però no! Dos mesos més tard, va arribar un vaixell a Mèxic provinent de Manila. Els passatgers van confirmar l’assassinat del Governador de Filipines (amb la destral, per pirates xinesos) i altres punts de la història d’en Gil Pérez. Fins i tot un dels passatgers jurava haver vist en Gil Pérez per allà les Filipines el 23 d’Octubre. Així, gràcies a aquests testimonis, van deixar anar en Gil Pérez. I aquí no ha passat res: se’n va tornar a Manila (amb vaixell) a fer guàrdies. Allà el van rebre amb abraçades i li van fer una festa (bé, això últim, és broma...)

I ja està! El paio va tornar a la feina! Però què coi va passar en realitat? Això ha de tenir una explicació científica! Com va fer milers de kilòmetres en Gil Pérez en un obrir i tancar d’ulls? O era mentida? O només era fals, potser tenia algun problema neurològic que li feia creure’s la seva història? I si és un cas d’hipnosi col·lectiva? Senyors, senyores, no en tinc ni idea, però espero que us hagi molat el petit viatge d’avui. Adéu, i fins una altra, me'n vaig a passeig, a peu!

He detectat en Gil Pérez...