TORNADA :)




 
 
Lo jorn ha por de perdre sa claror
quant ve la nit qu·espandeix ses tenebres;
pochs animals no cloen les palpebres,
e los malalts crexen de llur dolor.
Los malfactors volgren tot l'any duràs
perqué llurs mals haguessen cobriment,
mas yo qui visch menys de par, en turment
e sens mal fer, volgra que tost passàs.

E d'altra part faç pus que si matàs
mil homens justs, menys d'alguna mercé,
car tots mos ginys yo solt per trahir-me;
e no cuydeu que·l jorn me n'escusàs,
ans en la nit treball rompent ma penssa
perqué·n lo jorn lo trahiment cometa;
por de morir ne de fer vida streta
no·m toll esforç per donar-me offensa.

 
 
Tornada
 
Plena de seny, mon enteniment pensa
com abtament lo laç d'Amor se meta;
sens aturar, pas tenint via dreta;
vaig a la fi si mercé no·m deffensa.



Ausiàs March 

L'ALBA







Vigia: -Rei gloriós!, clara llum de veritat!,
Déu poderós!, senyor!, si us és grat
al meu company sigueu fidel ajuda,
car no l'he vist des que és la nit vinguda,
i aviat serà l'alba. 


Bell companyó: si dormiu o vetlleu,
no dormiu més; lentament desperteu,
que a Orient veig l'estrella crescuda,
que porta el jorn i l'he ben coneguda,
i aviat serà l'alba. 


Bell companyó: us desperto cantant,
no dormiu més; sento ocells refilant,
que van cercant el dia pel boscatge,
i del gelós temo l'esclavatge.
I aviat vindrà l'alba. 


Bell companyó: sortiu al finestral,
mireu lluir els estels allà dalt,
i així sabreu si és fidel mon missatge.
Si no ho feu, vostre serà el damnatge,
car aviat vindrà l'alba. 


Bell companyó: allà fora, a la cleda,
em vau dir que no fos dormilega,
i que vetllés fins que arribés el dia.
No us plau ja mon cant ni ma companyia.
I aviat serà l'alba. 


Amant: -Mon dolç amor: sóc en tan bon sojorn
que no voldria que arribés mai el jorn,
car la beutat que mai nasqués de mare
tinc i estim, i així no temo ara
ni el gelós ni l'alba. 



Giraut de Bornelh